dissabte, 24 d’abril de 2010

'113 paraules per salvar' Josep-Lluís Carod-Rovira

113 paraules per salvar
Josep-Lluís Carod-Rovira
Editorial Ara Llibres
1ª edició, 2010
Gènere: No ficció / Llengua catalana
248 pàgines
ISBN: 978-84-92907-59-5


No és cap notícia que de cara al Sant Jordi molts polítics decideixen treure els seus llibres. Potser és perquè així ho volen les editorials o potser perquè és una bona data per guanyar votants o simpatitzants a costa del drac i el cavaller. Sigui com sigui, hi ha llibres prescindibles, curiosos, sorprenents, necessaris i per a tots els gustos.

El cas de 113 paraules per salvar és un recull de mots (tants com indica el títol del llibre) que, segons el criteri de Carod-Rovira, han de rescatar-se de l'oblit. L'estructura és la següent: cada capítol correspon a una paraula i en cadascun s'explica el seu significat més conegut, es donen un parell o tres d'exemples, es fa una breu explicació on també es repassa la seva etimologia i, finalment, s'inclou una cita d'un llibre o diari on ha aparegut cada mot.

Com a recull, el llibre és més aviat curiós, perquè ens trobem amb paraules que realment poden enriquir el nostre vocabulari, com jan, nyap o avesar-se. També trobem la solució a certs dubtes, com la diferència entre caixa i capsa, o perquè diem daixonses i dallonses. Però també s'ha de dir que no es tracta d'un llibre gaire profund ni totes les paraules que apareixen estan tan desaparegudes (becaina, esgarrifar, angúnia, cigala, nosa, burxar...). Aquest volum és un petit compendi lleuger i fàcil de llegir amb el que, més que fer un exercici de rescat, ens fa submergir en un anecdotari lingüístic i personal del seu autor. Si us ve de gust indagar-hi, doncs ja ho sabeu.