diumenge, 21 de març de 2010

'El rei d'Uruk', Santi Baró

El rei d'Uruk
Santi Baró
Editorial Rosa dels Vents
1ª edició, novembre de 2009
Gènere: Novel·la
281 pàgines
ISBN: 978-84-01-38739-5


Ara que sembla que la cartellera de cinema es nodreix de pel·lícules sobre l'ocupació dels EEUU a Iraq, potser és bon moment per fer un cop d'ull a la literatura per veure què se'ns explica d'aquesta guerra.

Un dels títols que a finals del 2009 va aparèixer a les llibreries va ser El rei d'Uruk, del català Santi Baró. Aquesta novel·la, publicada per Rosa dels Vents, tracta sobre la història d'amor de dues dones que veuen que la seva relació és impossible a l'Iraq i en temps de guerra, quan els radicalismes es tornen més extrems. A mesura que la guerra creix i es fa més perillosa, la Nagar es troba cada vegada més perduda. La seva família ha estat assassinada pel règim de Saddam i les persones que l'han acollit l'acusen d'impura. Per la seva banda, la Safia no deixarà de lluitar per assegurar-se que la vida de la Nagar no corre perill. Mentre, les bombes continuen caient, els cossos s'amunteguen i els abusos corren com les bales.

Si un tret ressalta en aquesta novel·la, aquest és, sense cap mena de dubte, la excel·lent ambientació que l'autor fa de l'Iraq de la caiguda de Saddam. Ho fa tan bé, que sembla que el propi escriptor hagi estat al costat de les bombes, dintre de les cases, corrent pels carrers, fugint de l'amenaça i patint com un personatge més. Només per això, la novel·la ja val la pena ser llegida. A més, els sentiments de la Safia cap a la Nagar no són gens ensucrats i ajuden a entendre el bloqueig que sent una dona com ella en les seves circumstàncies.

Tot pinta realment bé, però, fins arribar al desenllaç, on tot es torça cap a un final massa artificial, amb situacions inversemblants i exagerades. L'autor ha dotat a les últimes pàgines de la novel·la d'una acció i una intriga que no eren necessàries i que fan que la narració acabi perdent força. Aquí sí que la relació entre els diversos personatges es torna molt novel·lesca. I un altre detall que no m'ha convençut: l'escriptor abusa massa de l'expressió "la ulls de gat" per referir-se a la Nagar. Arriba un punt que tanta repetició acaba cansant i allunyant-me de la història. Llàstima d'aquestes últimes setanta pàgines que eclipsen les excel·lents dues-centes primeres.