dilluns, 4 de gener de 2010

'República TV: La Catalunya de la primera televisió', Francesc Canosa

República TV: La Catalunya de la primera televisió
Francesc Canosa Farran
Editorial Dux
1ª edició, octubre del 2009
Gènere: Història del periodisme
168 pàgines
ISBN: 978-84-936938-7-9

Molts anys abans que la televisió d'alta definició arribés a les nostres cases, hi va haver una època en què una part de la societat vivia pendent de les noves tecnologies de radiodifusió. Eren els anys 20, quan Barcelona era una ciutat convulsa on convivia gent benestant i conformista i joves inquiets que anhelaven el futur i intentaven elevar Catalunya a alguna cosa així com un imperi cultural. Ho diu el propi autor: "El futur es veu al paper, als diaris, els mitjans fan somiar un nou món esquitxat de realitats vistoses i en moviment".

I cita un article de la revista Ibèrica de 1924: "Cal fer possible la reproducció de grans escenes animades, amb perfecta fidelitat i fins i tot amb els seus propis colors, o també la radiodifusió a domicili dels films cinematogràfics". Barcelona viu una transformació, la ràdio comença a estendre's a poc a poc, però ara arriba també un nou mitjà d'informació i entreteniment: la televisió, que ja comença a donar els seus fruits als Estats Units. Un dels primers experiments cinematogràfics a Barcelona és el de Ricard Baños, que ja el 1908 col·loca una càmera sobre un tramvia que va des de plaça Catalunya fins a Gràcia, creant així un "tràveling inaudit per a una Barcelona amb aspiracions de viure endiumenjada eternament". És la ciutat que aspira a veure's a si mateixa a través d'un prisma de moviments i sons.

Barcelona és una barreja de vigies que veuen a la televisió una eina clau d'expansió de la catalanitat (periodistes, empresaris, polítics, artistes...), de joves emprenedors (alguna cosa així com aquesta ciutat dels prodigis d'Eduardo Mendoza) i gent que no acaba d'entendre com una pantalla pot recrear moviment imitant la vida mateixa.

Aquesta és la ciutat en la que ha posat el punt de mira Francesc Canosa i Farran, periodista i especialista d'aquesta època de la història del periodisme. República TV és el reflex d'una societat canviant, que viu a l'expectativa, però que veu com el seu gran projecte televisiu no pot arrencar a caminar sense passar per complexos filtres polítics, ja que no s'ha d'oblidar que malgrat que Catalunya lluitava per obrir-se al món, tota Espanya vivia sota la dictadura de Primo de Rivera. Tot un problema.

divendres, 1 de gener de 2010

'Anatomia d'un instant', Javier Cercas

Anatomia d'un instant
Javier Cercas
Editorial Rosa dels Vents
1ª edició, 2009
Gènere: No ficció
460 pàgines
ISBN: 9788401387432


La imatge de la que parteix Anatomia d'un instant tots la tenim clara: el moment en què el coronel Tejero irromp en el Congrés amb la seva comitiva i amb el crit d'"al suelo todo el mundo" i tres polítics es queden asseguts en els seus escons: Santiago Carrillo, Gutiérrez Mellado i Adolfo Suárez. A partir d'aquell instant, Cercas fa una dissecció de com es va gestar el Cop fallit del 23-F.

Aquell instant és la llavor d'aquest llibre, el punt d'arrencada perquè Cercas faci una anàlisi profunda del que ell anomena la placenta del Cop, l'estat de constant convulsió que es vivia a Espanya des que el Rei sancionés la Constitució el 1978 i fins que Tejero ocupés el Congrés. L'intent de Cop va ser l'últim intent de fer un gir a la Transició per part d'aquells franquistes que veien que Espanya s'apropava cada vegada més a aquesta Antiespanya contra la qual tant havien lluitat. Eren una sèrie de militars, polítics i alts càrrecs de l'Espanya democràtica que no havien digerit la legalització del Partit Comunista de Carrillo, les noves lleis autonòmiques, ni en general, el govern de Suárez (un polític nascut a la dreta i cada vegada més pròxim a l'esquerra).

Però l'anàlisi de Cercas vas més enllà. En Anatomia d'un instant veiem la posició d'un Rei que va elegir Suárez com a president del govern, però que després va rebutjar la seva manera de fer política. Ens endinsem també en el que les decisions de Suárez generaven en la premsa i segons l'opinió pública (encara poc acostumada a la democràcia) i, sobretot, tenim l'oportunitat de saber com es va generar i qui va participar en aquesta gran conspiració contra Suárez que va desembocar en l'intent de Cop d'Estat del 23-F.

Alguns especialistes en aquest moment de la història d'Espanya opinen que, per molt bé escrit que estigui el llibre de Cercas, en realitat no aporta gens nou sobre el 23-F. El que Cercas ha fet -diuen- és reunir diversa bibliografia sobre el tema i fer el seu propi resum, la seva pròpia obra partint del ja escrit. "És com si hagués obert un armari i hagués agafat elements d'aquí i d'allà per escriure el llibre, però sense que aporti cap novetat, el que diu és el que ja se sabia", comentava fa poc en petit comitè el director d'un diari de Barcelona. Jo, que vaig néixer tres anys després del 23-F, parteixo d'un nivell de coneixement escàs sobre el que es va viure durant els primers anys de la Transició; per tant, el que m'explica Cercas em serveix per fer-me una idea bastant profunda, i d'una forma molt amena, de com es va gestar el Cop. Per tant, puc afirmar amb rotunditat que Anatomia d'un instant em sembla una excel·lent lectura sobre el 23-F. Cercas sap escriure i demostra que sap també com organitzar el material que té perquè el lector no vulgui perdre detall del relat. Encara que Anatomia d'un instant no sigui una novel·la a l'ús, és innegable que l'autor aprofita l'avantatge i sap treure la màxima solvència a la seva renda de brillant novel·lista.