dissabte, 26 de desembre de 2009

'Invisible', Paul Auster

Invisible
Paul Auster
Traducció d'Albert Nolla

Edicions 62
1ª edició, novembre del 2009
Gènere: Novel·la
255 pàgines
ISBN: 978-84-297-6363-8


Adam Walker és un jove estudiant de la Universitat de Columbia que veu com, de sobte, li cau una oferta irrebutjable. Un professor universitari, Rudolf Born, que ha rebut una gran herència, li proposa crear una revista cultural. Ell posa milers de dòlars anuals i es manté al marge. Walker pot fer i desfer com li agradi amb l'únic objectiu de reportar-li algun benefici al Born. Tanmateix tot es ve a baix quan una nit ocorre un incident mentre ambdós passegen per Riverside Drive, a Manhattan.

Encara que Auster diu que la novel·la no és autobiogràfica, el cert és que Adam Walker té molt de l'autor de New Jersey. Ambdós tenen una manera bastant semblant de pensar, han passat per la Universitat de Columbia i han viscut una època a París. De fet, el gran escenari d'Invisible és la capital francesa. Explica Auster que el coincident entre Walker i ell és que els dos tenen la mateixa forma d'enfrontar-se al món: llavors joves combatius, amb grans aspiracions, independents, crítics...

No es pot negar que aquesta novel·la té l'essència més clàssica de Paul Auster, però alhora hi ha certa distància amb tot l'escrit anteriorment. Veig a Invisible algunes llampades que em traslladen a Leviatan (un personatge que a través d'una novel·la explica la vida d'un vell amic, per exemple). Tanmateix, a Invisible hi ha una cosa diferent: potser és que la part central de la novel·la succeeix a París i que els personatges són realment parisencs i no americans, com estem acostumats. O fins i tot pot ser que sigui que l'erotisme (sempre presenti a Auster) sigui aquesta vegada més salvatge i incestuós.

De qualsevol manera, Invisible no és la millor novel·la d'Auster. Hi ha qualitat en la narració, una bona idea per novel·lar, però el desenllaç sembla tallat en sec i, sens dubte, va perdent força a mesura que ens apropem al final. Alguns passatges resulten massa forçats, la qual cosa fa que la trama no sigui tan potent com altres vegades, i els personatges no estan tots igual de treballats, alguns es veuen massa novel·lescos.

Invisible acaba sent una novel·la una mica densa, ben escrita en general, amb la prosa poètica austeriana, però li faltava un últim repàs abans d'enviar-la a maquetació i un final més conclusiu.

divendres, 25 de desembre de 2009

'La llum i el no-res', Antoni Clapés

La llum i el no-res
Antoni Clapés
Editorial Meteora
Gènere: Poesia
1ª edició, 2009
47 pàgines
ISBN: 9788495623881

El poemari es presenta com un crit des del no res: l'autor arrenca parlant de "Fondre's amb el poema -desaparèixer dins el text- ser (el) poema". Seguidament, ens assenyala que el poema és un "pensament en dubte que cerca mots on habitar". És a dir, el jo poètic es troba desubicat, perdut en el no res, en el silenci, "vorejant límits" i "abismant-se a l'inconegut".

El silenci és el punt d'arrencada de qualsevol trajecte vital, el mateix que el lloc de finalització. Ambdós, en el fons, mostren ser coincidents. El que hi ha al mig és precisament un buit existencial que acompanya a un jo poètic en permanent recerca. El poema, no obstant això, es revela com la possibilitat d'esquinçar el silenci, d'apropar-se a la llum.

Els més de trenta breus poemes que componen aquesta obra són petitíssimes pinzellades de reflexions que van dibuixant l'imaginari del poeta. Les primeres són l'esperança de trobar llum, les últimes la consciència de la necessitat d'exiliar-se de l'escriptura. El no res, finalment, acaba imposant-se sempre sobre la llum.

Clapés presenta d'aquesta manera les seves inquietuds existencials, que són en el fons l'antic i etern binomi llum-foscor que han ocupat la ment de molts poetes. Ni Clapés és el primer ni, sens dubte, serà l'últim. Està bé, però, que cadascú digui la seva, sempre que tots els intents tinguin la força necessària. Els poemes del Clapés la tenen.