dissabte, 26 de desembre de 2009

'Invisible', Paul Auster

Invisible
Paul Auster
Traducció d'Albert Nolla

Edicions 62
1ª edició, novembre del 2009
Gènere: Novel·la
255 pàgines
ISBN: 978-84-297-6363-8


Adam Walker és un jove estudiant de la Universitat de Columbia que veu com, de sobte, li cau una oferta irrebutjable. Un professor universitari, Rudolf Born, que ha rebut una gran herència, li proposa crear una revista cultural. Ell posa milers de dòlars anuals i es manté al marge. Walker pot fer i desfer com li agradi amb l'únic objectiu de reportar-li algun benefici al Born. Tanmateix tot es ve a baix quan una nit ocorre un incident mentre ambdós passegen per Riverside Drive, a Manhattan.

Encara que Auster diu que la novel·la no és autobiogràfica, el cert és que Adam Walker té molt de l'autor de New Jersey. Ambdós tenen una manera bastant semblant de pensar, han passat per la Universitat de Columbia i han viscut una època a París. De fet, el gran escenari d'Invisible és la capital francesa. Explica Auster que el coincident entre Walker i ell és que els dos tenen la mateixa forma d'enfrontar-se al món: llavors joves combatius, amb grans aspiracions, independents, crítics...

No es pot negar que aquesta novel·la té l'essència més clàssica de Paul Auster, però alhora hi ha certa distància amb tot l'escrit anteriorment. Veig a Invisible algunes llampades que em traslladen a Leviatan (un personatge que a través d'una novel·la explica la vida d'un vell amic, per exemple). Tanmateix, a Invisible hi ha una cosa diferent: potser és que la part central de la novel·la succeeix a París i que els personatges són realment parisencs i no americans, com estem acostumats. O fins i tot pot ser que sigui que l'erotisme (sempre presenti a Auster) sigui aquesta vegada més salvatge i incestuós.

De qualsevol manera, Invisible no és la millor novel·la d'Auster. Hi ha qualitat en la narració, una bona idea per novel·lar, però el desenllaç sembla tallat en sec i, sens dubte, va perdent força a mesura que ens apropem al final. Alguns passatges resulten massa forçats, la qual cosa fa que la trama no sigui tan potent com altres vegades, i els personatges no estan tots igual de treballats, alguns es veuen massa novel·lescos.

Invisible acaba sent una novel·la una mica densa, ben escrita en general, amb la prosa poètica austeriana, però li faltava un últim repàs abans d'enviar-la a maquetació i un final més conclusiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada