diumenge, 8 de novembre de 2009

'La mà de Fàtima', Ildefonso Falcones

La mà de Fàtima
Ildefonso Falcones
Editorial: Rosa dels Vents
1a edició, juny del 2009
Gènere: Novel·la històrica
922 pàgines
ISBN: 978-84-01-38742-5


Ibn Hamid és morisc a mitges. És fill d'una musulmana i un sacerdot catòlic que va violar la seva mare. Per aquesta raó, se li diu "natzarè" i és constantment humiliat pel seu padrastre, Brahim. Poc abans de l'expulsió dels moriscs d'Espanya (1609), Hamid (Hernando segons el nom cristià després de la seva conversió) lluita al costat dels seus companys musulmans per salvar la seva religió i cultura i evitar així que els cristians esborrin les seves dades definitivament de la península. Però la Inquisició, la societat espanyola i uns quants enemics que s'ha guanyat Ibn Hamid (entre ells, Brahim), faran que hagi de lluitar contra el que sembla un impossible. A més, el protagonista s'enamora de Fátima, una jove vídua, que també és pretès pel padrastre d'ell.

Novel·la de formació que arrenca amb la rebel·lió de les Alpujarras (1567) al poble granadí de Juviles, l'alçament dels musulmans contra les noves lleis que limitaven les seves llibertats religioses. Hamid-Hernando sofreix durant tota la novel·la una doble amenaça: d'una banda, els musulmans no semblen fiar-se d'ell perquè es mostra massa considerat amb alguns cristians; per una altra, els espanyols ho veuen com a un morisc que poden sotmetre. El protagonista ha de lluitar amb ambdues parts per aconseguir que venci la tolerància.

Encara que ho negui, Falcones ha après molt respecte a la seva anterior novel·la, L'església del mar. Les comparacions són odioses però, de vegades, necessàries. L'autor ha aconseguit perfeccionar-se a si mateix amb una escriptura més polida i cuidada. La mà de Fàtima s'ha deslliurat de les aspreses que tenia l'altra: el temps narratiu està més treballat, la documentació ben digerida, el personatge protagonista més ben construït i la història més versemblant.

Falcones ha escrit una llarga aventura ambientada en un període històric ja de per si interessant. La novel·la està ben resolta encara que per al meu gust té massa pàgines. No perquè hi hagi molta palla, que consti, sinó per una simple qüestió de comoditat: caminar pel carrer amb un totxo de gairebé 1.000 pàgines és incòmode i la història es podria haver desenvolupat en menys espai sense afluixar en qualitat. Encara que també he de reconèixer que si jo hagués de posar la tisora en aquesta novel·la, no sabria què eliminar; tot sembla necessari.

La mà de Fàtima és la segona novel·la d'un escriptor que ha madurat i que s'ha imposat sobre els dubtes que hagués pogut generar la seva literatura. Aplaudeixo el seu progrés i l'elogio per no haver-se deixat portar per la temptació d'escriure una altra novel·la sobre catedrals o Barcelona. Hi ha vida més enllà dels tòpics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada