dissabte, 19 de setembre de 2009

'Mai no és tard', Jordi Cervera

Mai no és tard
Jordi Cervera
Ara Llibres
1ª edició, maig de 2009
Gènere: Relats
160 pàgines
ISBN: 978-84-92552-20-7

Tal com indica el subtítol, Mai no és tard recull onze vivències d'amor centrades en la maduresa. D'aquesta manera, la sexagenària Joana s'enamora de la jove filla d'uns amics, Marta. Ambdues inicien una relació, però temen enfrontar-se al rebuig de la societat. Hauran de decidir si la felicitat està en ocultar o assumir públicament la seva relació. En un altre relat, Carles proposa matrimoni a la infermera que el cuida en la residència d'ancians. La família d'ell s'oposa, però lluitaran per l'amor malgrat la diferència d'edat. Una tercera història explica el desesperat triangle amorós entre Marta, Dolors i Andreu, on les regles de joc les marca la por de la solitud.

Fa poc vaig fer una crítica de la que llavors era l'última novel·la de Jordi Cervera: Mort a sis vint-i-cinc (Edebé, 2009). En ella destacava el bé que s'havia espavilat l'autor en un terreny tan complicat com el gènere juvenil. La seva prosa era senzilla, directa, sense artificis i la trama atractiva, d'aquestes que enganxen a joves i a adults. Sembla ser que a aquest escriptor li agraden els reptes, perquè endinsar-se ara en un ventall d'experiències d'amor en la tercera edat és de màxim risc.

Cervera ha intentat reunir tot l'elenc d'embolics possibles: ancians, joves, lesbianes, gais, trios, parelles... Per escriure un llibre d'aquest tipus amb garanties o bé es coneix molt bé el gènere humà i els seus profunds pous sentimentals o bé s'assumeixen riscos i s'espera a veure què ocorre. Aquí el primer problema: les històries (amb forçats happy end com a colofó) són una mica superficials amb personatges esterotipats i actes previsibles. Tant és així que fins i tot sembla que hi hagi històries que es repeteixin, només que amb diferents protagonistes. Tampoc no acabo de veure clara la veu narrativa: barreja coral i narrador omniscient on sembla que els personatges estiguin a la sala d'un psicòleg explicant els seus drames. Aquest detall s'acceptaria en una o dues històries, però escriure les onze de la mateixa manera acaba ancorant-nos en aquesta sensació de repetició i linealitat.

Jordi Cervera és un bon escriptor, sap assumir reptes i tirar-los endavant, però amb Mai no és tard ho he notat massa desorientat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada