dissabte, 11 de juliol de 2009

'Societat limitada', Ferran Torrent

Societat limitada
Ferran Torrent
Editorial Labutxaca
Gènere: Novel·la
1ª edició, juny de 2008
336 pàgines
ISBN: 978-84-96863-74-3

Juan Lloris és un de les més importants empresaris de València i està decidit a fer el que faci falta perquè el seu poder vagi en augment; Francesc Petit és el Secretari General del Front Nacionalista Valencià (Front Nacionalista Valencià), un partit minoritari i extraparlamentari que lluita per acabar amb el bipartidisme de les dues grans forces: socialistes i conservadors; Júlia Aleixandre és l'encarregada de fer el feina bruta dels conservadors, negociar amb altres forces, tractar amb empresaris... qualsevol cosa perquè el seu partit assoleixi la majoria absoluta en les pròximes eleccions; José María Madrid és del PSOE i, al igual que la Júlia, treballa per als interessos del partit, encara que el seu objectiu és que els consevadores no obtinguin aquesta majoria; Joaquim Cordill és empresari de Gramoxín, una empresa de pesticides, nom que ha adoptat també el fill de Juan Lloris, Lluis Lloris, per al seu grup de música dura, Cordill està disposat a fer xantatge perquè la seva reputació augmenti en l'empresa; Oriol Martí és l'assessor personal de Juan Lloris i íntim amic de Júlia Aleixandre, no té escrúpols en utilitzar els seus contactes per crear la seva pròpia empresa; Jesús Miralles és un periodista que espera la gran oportunitat de demostrar el que és capaç de fer, costi el que costi; Rafi és un proxeneta que no dubta d'explotar a prostitutes i utilitzar certs privilegis per guanyar més diners.

És una història, en poques paraules, d'ambiciosos sense escrúpols que busquen l'oportunitat d'obtenir més beneficis personals a costa de qui sigui i amb els mitjans que siguin: extorsió, xantatge, coacció, diners negres...

Societat limitada és la primera novel·la d'una trilogia, que segueix amb Espècies protegides i Judici final. Argumentalment, podríem dir que la trama és perfecta; tot està adequadament encaixat i cada personatge té el vincle de dependència adequada amb els altres: el futur de cada un no depèn de si mateix, sinó d'allò que els altres siguin capaços de cedir. El benefici d'un és la inestabilitat d'altres.

Estem acostumats, quan s'aproximen unes eleccions, a veure com els polítics es barallen entre si davant dels electors per mostrar la seva identitat, però el que no veiem és tot l'artefacte empresarial que hi ha darrere. Crèdits, préstecs, compra de favors entre partits, privilegis en qüestions urbanístiques -això últim sembla que ara sí comencem a veure'l-, moviment de maletins replets de diners negres, falsos somriures davant de la premsa... i, com es diu a la novel·la, és possible que quan algú et doni un lleu cop a l'esquena, en realitat estigui temptejant la forma de trencar-te-la. No hi pot haver frase més significativa.

El món empresarial i el món de la política van molt units, hi ha interessos afins. En Societat limitada -el títol és clarament al·lusiu, una societat tancada on és difícil entrar-, veiem reflectits tots aquests personatges assedegats de poder, manipuladors, manipulats i manipulables. Res no és segur, qualsevol moviment pot variar el rumb de les situacions. Ferran Torrent ha sabut plasmar de forma magistral tot aquest món de taurons a l'aguait que es mou a les nostres esquenes. No hi ha cap element que quedi despenjat i la culminació de la novel·la és, pura i planerament, excel·lent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada