dijous, 2 de juliol de 2009

'Només socis', Ferran Torrent

Només socis
Ferran Torrent
Editorial Columna (Clàssica, 750)
1ª edició, 2008
ISBN: 978-84-664-0904-9
280 pàgines

Torna l’incombustible detectiu Toni Butxana, aquesta vegada en mig d’una doble trama. Per un costat, veurà com l’empresari Juan Lloris intenta recuperar els diners que Butxana li va extorsionar temps enrere; per un altre, un grup del Mossad busca reduir a un sicari contractat per Lloris per tal d’evitar que un grup d’ultradretes europeu s’organitzi amb la intenció de perseguir la cultura jueva.

Butxana viu ara retirat a un poble proper a Valencia, amb la companyia de l’ex agent de la policia Tordera. Els dos tenen un amic periodista que va col·laborar amb ells en l’extorsió a Juan Lloris. Com a veïns tenen als germans Josep i Ferran Torres (els joves de Gràcies per la propina). Aquest últim és ara un escriptor força reconegut -encara que en plena crisi creativa-, que intenta observar i conèixer al màxim el seu entorn i els seus veïns per poder escriure les seves novel·les.

Aquesta doble trama és possible, entre d’altres coses, gràcies als veterans personatges de l’obra de Torrent (el Llargo, els germans Torres, Tordera, Butxana, Lloris, etc.) i a altres de nous (una prostituta, un valencià supervivent de l’Holocaust nazi, etc.). Tot això dóna com a resultat l’última novel·la de Ferran Torrent: Només socis.

Els lectors habituals de Ferran Torrent creuran immediatament que Només socis és una nova entrega de la trilogia Societat limitadaEspècies protegidesJudici final. No és el cas, encara que com en aquestes novel·les, l’argument gira al voltant de Juan Lloris. Com anava dient, hi ha una doble trama, centrada en un personatge: Toni Butxana, ex detectiu privat que ha protagonitzat més d’una novel·la de Ferran Torrent. El propi autor deia que en aquesta ocasió hi ha més fantasia que en les anteriors obres i és cert. Ha volgut unir cabs massa distants i ha resultat una trama una mica forçada. Com a lector, un no acaba de veure clara aquesta estranya relació entre el Mossad, Lloris i una organització d’ultradretes europea. Sense oblidar que estem davant d’una obra de ficció, Només socis sembla un intent de arrissar massa el ris.

L’autor ho sap, per aquesta raó no estem en cap cas davant d’una obra fallida, sinó tot el contrari: és una obra purament de ficció i el lector deu prendre-ho així. Ferran Torrent inclús s’atreveix a fer un doble joc narratiu. La novel·la sembla estar escrita a quatre mans: les d’ell mateix i les d’un dels seus personatges, Ferran Torres, el seu alter ego literari. En la novel·la el personatge ironitza amb Butxana, el tracta, no solament com a persona, sinó també com a possible personatge de ficció. No només això, si Ferran Torrent va triomfar con Gràcies per la propina, Ferran Torres –el personatge- ho va fer amb Gràcies per la tequila. Aquest joc narratiu és el millor de la novel·la i animo, des de la meva humil posició de lector, a què continuï amb ella en els seus propers projectes.

Entre les diverses qualitats de Ferran Torrent destaquen que sap escriure bé: no avorreix mai al lector, sap escriure bons diàlegs i coneix perfectament el seu univers narratiu, València com a escenari i uns personatges recurrents que atrapen al lector (tant els protagonistes com els antagonistes).

Sempre he pensat que llegir Ferran Torrent és una aposta segura. Les seves novel·les es llegeixen ràpid. Torrent té amés l’habilitat de no tancar mai una novel·la per complet. Sempre hi ha una porta oberta per a tornar-hi en el futur. Només socis pot tenir una segon part, igual que pot tenir una continuació la trilogia de Juan Lloris.

Sigui com sigui, i encara que Només socis no és la seva millor novel·la, no deixa de ser entretingut detenir-se un moment en aquest món torrentià. El lector no es conformarà només amb llegir una novel·la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada