dilluns, 6 de juliol de 2009

'El pont dels jueus', Martí Gironell

El pont dels jueus
Martí Gironell
Editorial Columna
1ª edició, 2007
Gènere: Novel·la històrica
268 pàgines
ISBN: 978-84-664-0804-2

El Consell Municipal de Besalú (Girona) encarrega a Pedro Baró, establert a Perpiñán, la reconstrucció del pont de la ciutat en 1316. El constructor accepta i es posa en marxa per dur a terme l'obra, però abans de fer-ho, li cedeixen un llibre anònim on es detallen les circumstàncies que van envoltar la construcció original del pont, feta per Primo Llombard en 1074.

Primo és el recomanat pel Papa per fer, no solament un pont de passada, sinó l'element clau per a la defensa de la fortificació de Besalú. El comte Bernardo II de Tallaferro és qui va a Siena per oferir a Primo la feina. Primo i el seu fill Ítram arriben a Besalú per posar-se mans a l'obra, però allà el mestre es trobarà amb el setge del comte d'Empúries i amb l'ambició d'un capellà, el pare Florencio, que farà tot el possible per enfonsar els seus plans. Ítram, per la seva part, descobreix l'amor quan s'endinsa al barri jueu, sense saber el risc de relacionar-se amb els d'aquesta religió i sense conèixer encara l'important paper que tindrà per intentar alliberar a la ciutat de Besalú del comte d'Empúries.

El pont dels jueus és la primera novel·la de Martí Gironell, que, a més de ser escriptor, és periodista a TV3. Però abans de tot això, va ser guia turístic de Besalú, pel que ja des de molt jove ha conegut perfectament l'espai sobre el que narra. Ha estat una vegada superat els trenta anys d'haver nascut a Besalú, quan ha decidit llançar-se al món de la ficció amb aquesta novel·la (abans ja havia escrit un llibre sobre els seus viatges a Bombay).

La temàtica de la novel·la, de gènere principalment històric, hagués pogut donar a l'escriptor la possibilitat d'escriure un tom de cinc-centes pàgines tranquil·lament, estenent-se en els viatges dels personatges, en la reconstrucció del pont o, fins i tot, aprofundint més en alguns personatges que passen de puntetes, com el mateix Pedro Baró. Però, en canvi, Martí Gironell ha optat, a la seva primera novel·la, per ser previngut i escurçar l'acció, les descripcions i la caracterització dels personatges. Això, potser, és el millor i el pitjor de la novel·la. El millor perquè molt sàviament ha evitat estendre's innecessàriament i caure en errors típics de molts escriptors de novel·la històrica, que s'esplaien amb dades absolutament intrascendent per a la trama. I si és la primera novel·la, millor curar-se en salut i dir les coses de forma àgil i senzilla, sense anar amb embuts. Però alhora, és el principal fallada del llibre; tot succeeix molt ràpid, potser hagués pogut desenvolupar una mica més la reconstrucció del pont o destacar més el paper d'Ítram en el setge d'Empúries contra Besalú... Però, insisteixo, abans de pecar de massa, en una primera novel·la, és millor pecar de poc. Per començar, l'autor ha fet bé.

Gironell ha arriscat introduint elements fantàstics en una trama històrica. Sempre es corre el risc de fer malbé tota la feina per culpa d'elements que no puguin quadrar en el sentit de la realitat del lector. Però, tenint en compte l'estil senzill i accessible de l'autor, aquesta introducció del fantàstic no queda, en absolut, fora de lloc. En conclusió, com a primer pas en aquesta etapa literària, Martí Gironell ho ha fet bastant bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada