dijous, 2 de juliol de 2009

'El pintor d'ombres', Esteban Martín

El pintor d'ombres
Esteban Martín
Editorial: Rosa dels Vents
1ª edició, febrer del 2009
Gènere: Misteri
380 pàgines
ISBN: 978-84-01-38732-6

Pablo Picasso comença els seus anys d'aprenentatge a Barcelona. El seu pare té pensat per a ell la seva educació artística, però Picasso vol aprendre al carrer, fugint de les escoles de pintura. Decideix que el millor és marxar de casa i allotjar-se en un bordell. Allà coneix diverses prostitutes, les quals començaran a ser assassinades. La policia posa el punt de mira en el jove pintor. L'assassí també. Picasso haurà de ser capaç de salvar la pell per no acabar a la presó o mort.

Quan l'Esteban Martín m'explicava el setembre de 2008 quins personatges havia elegit per a la seva nova novel·la, li vaig dir que esperava amb impaciència llegir el resultat. Jack l'Esbudellador, Picasso i l'alter ego de Sherlock Holmes són els personatges que es passegen pels carrers de la Barcelona de finals del segle XIX. Impossible? Esteban Martín ha demostrat una indiscutible solvència en embastar una història retorçada, perversa però alhora apassionant i humana. Perquè el Picasso i el Sherlock Holmes (sota el nom real de Steven Arrow) que veiem aquí no són superherois, sinó persones normals amb les seves debilitats i les seves ambicions. D'aquesta manera, Arrow és capaç de posar cèrcol a Jack l'Esbudellador, però alhora tocar terra davant d'una noia atractiva. Picasso és un ésser ambiciós, en ocasions malhumorat, però feble davant de la dona que estima. Fins i tot Jack, més enllà de ser un assassí sense escrúpols, amaga una raó desesperada per matar.

Esteban Martín, coautor de La clau Gaudí, té molt clar el que pretén quan es posa mans a l'obra amb una novel·la: entretenir i alhora emocionar. D'aquesta manera, el lector assisteix a un apassionant thriller literari amb un desenllaç emotiu i esquinçador.

Com ho ha fet? En primer lloc, l'autor ha dividit la seva novel·la en una doble estructura amb dos punts de vista diferents. D'aquesta manera, Esteban Martín col·loca dos protagonistes en la trama: Picasso i Arrow. Són dues històries que es desenvolupen pràcticament paral·leles però que convergeixen en un mateix punt: atrapar Jack l'Esbudellador per salvar Picasso.

L'autor s'empara en el "qui assegura que això no va poder haver passat": Per què Jack no va poder haver estat a Barcelona? Per què Picasso no va poder haver viscut una història semblant per pintar Las senyoretes d'Avinyó? Per què Arrow no va poder haver passejat per Barcelona per tal de resoldre el cas? Però l'important no és que sigui l'escriptor el que es faci aquestes preguntes, sinó que aconsegueixi que se les plantegi el lector. És ficció, però quina meravella poder imaginar.

Els que van gaudir amb La clau Gaudí, també ho faran amb El pintor d'ombres. Els que es van decebre amb la primera novel·la, tindran la sort d'oblidar-la ràpidament, perquè Esteban Martín ha escrit una obra molt superior a La clau Gaudí. Una obra superior, aquesta seria la millor definició. S'atrevirà algun valent director a portar aquesta novel·la al cinema?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada